El ritme d'una pel·lícula ve determinat pel director en funció de la varietat i velocitat de les accions que succeeixen. Com veurem en una pel·lícula amb persecucions, baralles i trets, el ritme esdevé trepidant ja que en poca estona passen moltes coses i l'espectador queda absort amb la varietat de recursos amb els que compta James Bond 007.
James Bond. El demà no mor mai
Per altra banda si el que volem és reflexionar sobre el caràcter dels personatges o sobre algun tema que no podem trtactar d'una manera superficial, un ritme més lent permetrà donar temps a l'espectador per captar el missatge que vol transmetre el director. Un exemple d'això el trobem en l'escena entre els músics Tom Waits i Iggy Pop on conversen entre tasses de cafè i cigarretes.
Cafè i cigarretes
SPOILER! Avisats esteu aquells que encara no hageu vist la sèrie Lost (Perdidos) si es que encara hi ha algú que no l'hagi vist.
Aquest últim exemple ens permet veure un canvi de ritme en funció de la situació. En aquest muntatge veiem l'escena dividida de diferents punts de vista que segueixen el mateix ordre cronològic. Veiem com una situació tranquil·la i amb un ritme més aviat lent passa a causa de l'accident d'avió i d'allò que l'ha provocat, a esdevenir en un ritme trepidant que desencadenarà l'acció de tota la sèrie.
La conegudíssima banda sonora de Carros de Foc serveix al director per potenciar l'èpica dels atletes i l'esforç dels seus entrenaments que desencadenen en la consecució de la glòria. Veiem doncs la importància de la banda sonora per tal de transmetre els valors que es vol fer arribar a l'espectador.
En aquesta escena de La jaqueta metàlica el llenguatge groller i els crits del militar de rang superior esdevé el focus d'atenció que capta a l'espectador. Serveix per exemplificar a la màxima potència la subordinació del sistema militar i la tensió que es genera en els seus membres. Per tant el llenguatge ple d'insults i paraules mal sonants generen una incomoditat que també senten els soldats davant del sergent Hartmann.
En aquesta escena del curtmetratge El orden de las cosas no és tant el llenguatge el que comunica sinó els silencis que s'estableixen entre la dona de dins de la banyera i la seva parella. Ens serveix per mostrar la submissió i patiment de les dones que pateixen violència per part de les seves parelles i quines dinàmiques es generen. Per tant el recurs sonor amb el que juga el director és el propi silenci. El goteig de l'aixeta també és un element important amb una forta càrrega simbòlica.
La llum i el color són elements que els directors utilitzen per transmetre una estètica, crear un ambient o transmetre un missatge concret. A continuació exposem alguns exemples.
Color:
En aquests dos trailers de les pel·lícules The Life Aquatic i El gran hotel Budapest, ambdues dirigides per Wes Anderson l'ús d'un contrast de colors considerable és un segell identitari de l'autor. Podem observar colors molt vius
The Life Aquatic
El gran Hotel Budapest
En aquesta escena de La llista de Schindler, pel·lícula integrament en blnc i negre, la nena que passa desaparcebuda entre la barbàrie nazi porta l'únic element en color, un abric vermell que destaca però tot i així passa desaparcebut. Segons el propi director amb aquest recurs volia transmetre com el genocidi de Hitler tot i ser evident va passar desaparcebut a la resta del món fins que es va acabar la guerra.
La llista de Schindler
Llums i ombres:
En el videoclip de Queen, Bohemian Rhapsody s'utilitzen focus de llum zenital i contrazenital molt tancats per remarcar les ombres i crear contrastos molt durs. En el concert també es juga amb llum molt dura que queda reflexada en el vestuari dels integrans del grup, així també es generen contrastos i es destaquen els músics respecte el fons.
En la seguent escena de Batman veiem un contrast en l'us de la llum entre la que hi ha a l'exterior i les ombres que podem observar a casa del comisari o a la pressor de Gotham. Això es donat intencionadament per exemplificar els contrastos emocionals que hi ha entre Bane, el malfactor que veu com triomfa el seu pla per apoderar-se de la ciutat, el temor del comisari que és acusat i amenaçat públicament per televisió i els presos de Black Gate plens d'ira que veuen en el triomf de Bane la possibilitat de vengança amb el seu alliberament.
En aquesta altra escena de Batman veiem el diàleg entre els dos enemics, l'home ratpenat i Jocker en una sala d'interrogatori de la policia. La llum blanca i freda de fluorescent i les ombres reforcen la tensió que hi ha entre els dos personatges.
Podem veure en aquest anunci de Voll-Damm com la càmera fa un travelling d'acompanyament dels personatges protagonistes des de darrere que ens permet veure com avancen. Observem que aquest recurs ens permet tenir una visió en tercera persona del que veu el personatge col·locant la càmera darrere d'ell i donant sensació de continuïtat amb transicions continues entre cadascun d'ells produint un efecte d'unitat a la història. Aquests recursos, potenciats amb la narració en off i la música, volen llençar un missatge a l'espectador de que és important arriscar-se i tenir un criteri propi.
En aquesta escena del videoclip de Fatboy Slim veiem l'evolució d'un organisme que va canviant i evolucionant al llarg de milions d'anys. En tot el muntatge s'utilitza el travelling lateral i els zooms per donar sensació de moviment i canvi. El la major part del clip el personatge es manté dins del pla i és el fons el que es va movent. També veiem per exemple un zoom fins a un primer pla de la criatura i un travelling de retrocés en el moment en que el peix surt de l'aigua i es converteix en amfibi. Quan el rèptil puja per l'arbre per tal d'atrapar l'insecte veiem com la càmera fa un travelling vertical ascendent i les potes de la bestiola van transformant-se en les d'un simi. En el moment en el que el goril·la es para dalt de la muntanya veiem una transició molt ràpida i de gran recorregut fins a una panoràmica del paisatge desèrtic, a continuació es torna a fer zoom al personatge i continuem amb el mateix ritme l'escena fins a arribar a l'Homo Sapiens on es genera un contrast entre la música que segueix amb el mateix ritme i l'acció que es relentitza fins a acabar quedar-se assegut al banc.
En aquest tràiler de la pel·lícula Trainspotting ens fixarem en dos escenes per veure un altre exemple de moviments de càmera. Primer en la persecució inicial tornem a veure un travelling d'acompanyament desde diferents posicions, frontal amb la càmera davant dels personatges, fixant el moviment dels peus i els objectes que van perdent i en uns instants amb visió en primera persona.
Per altra banda quan el protagonista cau a terra tornem a utilitzar el travelling però aquest cop la funció és més descriptiva de la situació en la que es troba.
En aquesta escena de Nueve Reinas veiem com la càmera va fent transicions entre diferents detalls de situacions que passen al carrer. En cada una d'elles no es manté fixa sinó que podem percebre lleugers moviments per tal de mostrar la inseguretat de les persones que pateixen els petits furts que volen descriure. Això combinat amb el constant transit de persones per davant i per darrere dels personatges que descriuen genera una sensació de dinamisme i inestabilitat a tot el context.
