Autoavaluació

1. Que he après de l’assignatura?

Crec que ens ha servit per veure com uns recursos que utilitzem constantment poden servir com a eina educativa per treballar els nostres objectius. Hem treballat aspectes del llenguatge audiovisual, aprenentatge col•laboratiu, us de les tecnologies de la informació i la comunicació i com usar-les per millorar l’aprenentatge i el coneixement de la comunitat.

2. Quins temes he treballat més?

Crec que he profunditzat en l’edició de vídeos ja que vaig començar utilitzant el Movie Maker però després vaig descobrir l’Adobe Premiere que donava més possibilitats al treball amb els vídeos.

No havia utilitzat mai cap programa d’edició de vídeo i crec que he après molt en aquest aspecte, crec que els resultats finals han estat ben resolts ja que donen transmeten els missatges que volia exposar en els diferents exercisis.

2. Que destacaries de l’assignatura? 

L’ús de les TIC i les TAC en l’àmbit educatiu és molt important però potser m’ha mancat que la idea de que és un recurs i no un fi en si mateix fos més explícit en el plantejament de les sessions.

3. En que m’han ajudat les classes?

A resoldre dubtes puntuals i fomentar l’aprenentatge col•laboratiu entre els alumnes del seminari. També com un espai per experimentar amb les eines i els recursos i poder comentar les dificultats amb els companys i la professora.

4. Com valores el treball en grup? 

Ha servit per treballar les competències necessàries que s’ha de desenvolupar en tota tasca interprofessional. Crec que hem realitzat una bona feina i ens hem conegut més les nostres dinàmiques de feina.

5. Que he fet molt bé?

Crec que he ajudat en tot allò que ja coneixia als meus companys I que he intentat aportar el màxim de suport a la resta del grup de treball i de classe.

6. Què podria haver fet millor?

Crec que en general he fet una bona feina en el transcurs de l’assignatura tot i que m’hauria agradat profunditzar més el bloc d’emocions.

La web 2.0

Amb l'aparició de la web 2.0 les dinàmiques i lògiques que hi havia anteriorment s'han desmoronat. Ara la direcció de la informació ja no és unicament de dalt cap a baix sinó que, tal com indica Castells, en l'actual societat de la informació les xarxes de comunicació permeten construir informació i coneixement d'una manera molt menys estàtica i la riquesa esdevé un valor que s'ha de potenciar.

En el cas de la web 2.0 hem canviat el paradigma des d'on l'emissor i el receptor de la informació tenien uns rols molt marcats, la simple possibilitat de poder donar opinió a les notícies que hi ha al món o l'extrema facilitat amb la que es pot publicar a internet contingut fa que els fluxes d'informació siguin més dificils de controlar i que serveixi de plataforma per potenciar veus minoritàries que amb aquestes eines tenen unes possibilitats d'arribar a molta gent molt més grans.

Eines com Facebook, Twitter, Youtube, per citar-ne algun exemple, generen possibilitats d'interacció impensables fins ara poden-se generar i difondre continguts per una part molt important del món.

Tot i així no hem d'oblidar que això també genera unes conseqüències menys previstes. La necessitat de dominar aquests recursos fa que es crein noves necessitats en grups d'analfabets digitals que impliquen nous eixos de desigualtat a la societat.

Minut Lumière - La vida universitària

Amb un pla fixe sense cap mena d'edició el minut Lumière pren el nom dels germans que van iniciar l'art del cinema amb el seu muntatge de l'arribada del tren a l'estació de la ciutat. El 28 de desembre de 1895 part del públic que hi havia a la sala van quedar atemoritzats en veure per primer cop unes imatges en moviment d'un tren que s'acostava perillosament a ells.

Us presento el meu minut Lumière. He escollit aquesta escena ja que exemplifica el temps d'estudi entre apunts i fotocòpies que passem per preparar els examens i treballs. És una rutina que ha format part d'aquest any a la universitat i representa part del que significa la vida de l'estudiant.

La vida universitària en 1 minut

Afegeixo aquesta versió del muntatge editat i que dura exactament 1 minut per tal de seguir els critèris donats a l'assignatura. Seguint amb el mateix format que l'anterior entada però encara més accelerat. He escollit aquesta música, versió instrumental del popular tema del joc del Tetris ja que és una bona manera d'exemplificar el que sota el meu punt de vista s'ha convertit la universitat. Encaixar les peces que et donen en un temps determinat i si et despistes treballant o en alguna altra activitat absurda les peces comencen a acumular-se cada cop més depressa fins a haver de tancar la consola i fer qualsevol altre cosa.

La vida universitària - CIE II

Mostra del que significa per mi la vida universitària. Muntatge que pot generar cert desconcert i fins i tot mareig però és just el que m'ha provocat aquest últim any a la facultat. Tal com ens diu la cançó de Fatboy Slim sembla ser que l'important és l'aquí i l'ara, és a dir no importa que és el que et preocupa ni quines altres obligacions tens fora, si no vols allargar aquest període formatiu durant una bona temporada has de seguir el ritme i imposicions que et venen marcats. Reformes en el sistema universitari que donen facilitats a aquells que poden viure sense haver de treballar i que obliguen a aquells que no s'adapten a aquest sistema a haver de marxar.

Per altra banda vull agrair als companys i professors que apareixen al vídeo la seva participació sense els quals no hagués estat possible. Moltes gràcies.

Youtube: https://www.youtube.com/watch?v=vGhVIdIbaqo
Vimeo: https://vimeo.com/96644637

Codi QR

El codi QR (Quick Response Code, codi de resposta ràpida) és un sistema per emmagatzemar informació en una matriu de punts codificada. Ens permet accedir a informació relacionada amb allò que tenim davant.

Per accedir a la informació encriptada és necessari un lector de codis QR instal·lat en un dispositiu que tingui una càmera (mòbil, webcam, etc.). Aquest sistéma té l'avantatge de poder emmagatzemar moltes dades, ser petit i ràpid d'escanejar. 

Actualment es comença a utilitzar en museus o institucions educatives per ampliar informació sobre un tema.

A través d'un generador de codis QR http://es.qr-code-generator.com/ he introduit la direcció del blog i he aconseguit el codi que aquí presento. Si disposeu d'un terminal amb les característiques necessàries el podreu provar.

Anàlisi del ritme audiovisual

El ritme d'una pel·lícula ve determinat pel director en funció de la varietat i velocitat de les accions que succeeixen. Com veurem en una pel·lícula amb persecucions, baralles i trets, el ritme esdevé trepidant ja que en poca estona passen moltes coses i l'espectador queda absort amb la varietat de recursos amb els que compta James Bond 007.

James Bond. El demà no mor mai

Per altra banda si el que volem és reflexionar sobre el caràcter dels personatges o sobre algun tema que no podem trtactar d'una manera superficial, un ritme més lent permetrà donar temps a l'espectador per captar el missatge que vol transmetre el director. Un exemple d'això el trobem en l'escena entre els músics Tom Waits i Iggy Pop on conversen entre tasses de cafè i cigarretes.

Cafè i cigarretes

SPOILER! Avisats esteu aquells que encara no hageu vist la sèrie Lost (Perdidos) si es que encara hi ha algú que no l'hagi vist.

Aquest últim exemple ens permet veure un canvi de ritme en funció de la situació. En aquest muntatge veiem l'escena dividida de diferents punts de vista que segueixen el mateix ordre cronològic. Veiem com una situació tranquil·la i amb un ritme més aviat lent passa a causa de l'accident d'avió i d'allò que l'ha provocat, a esdevenir en un ritme trepidant que desencadenarà l'acció de tota la sèrie.

Lost (Perdidos)

Anàlisi dels recursos sonors

La conegudíssima banda sonora de Carros de Foc serveix al director per potenciar l'èpica dels atletes i l'esforç dels seus entrenaments que desencadenen en la consecució de la glòria. Veiem doncs la importància de la banda sonora per tal de transmetre els valors que es vol fer arribar a l'espectador.

En aquesta escena de La jaqueta metàlica el llenguatge groller i els crits del militar de rang superior esdevé el focus d'atenció que capta a l'espectador. Serveix per exemplificar a la màxima potència la subordinació del sistema militar i la tensió que es genera en els seus membres. Per tant el llenguatge ple d'insults i paraules mal sonants generen una incomoditat que també senten els soldats davant del sergent Hartmann.

En aquesta escena del curtmetratge El orden de las cosas no és tant el llenguatge el que comunica sinó els silencis que s'estableixen entre la dona de dins de la banyera i la seva parella. Ens serveix per mostrar la submissió i patiment de les dones que pateixen violència per part de les seves parelles i quines dinàmiques es generen. Per tant el recurs sonor amb el que juga el director és el propi silenci. El goteig de l'aixeta també és un element important amb una forta càrrega simbòlica.

Anàlisi seqüència audiovisual. Llum i color.

La llum i el color són elements que els directors utilitzen per transmetre una estètica, crear un ambient o transmetre un missatge concret. A continuació exposem alguns exemples.

Color:

En aquests dos trailers de les pel·lícules The Life Aquatic i El gran hotel Budapest, ambdues dirigides per Wes Anderson l'ús d'un contrast de colors considerable és un segell identitari de l'autor. Podem observar colors molt vius 

The Life Aquatic

El gran Hotel Budapest 

En aquesta escena de La llista de Schindler, pel·lícula integrament en blnc i negre, la nena que passa desaparcebuda entre la barbàrie nazi porta l'únic element en color, un abric vermell que destaca però tot i així passa desaparcebut. Segons el propi director amb aquest recurs volia transmetre com el genocidi de Hitler tot i ser evident va passar desaparcebut a la resta del món fins que es va acabar la guerra.

La llista de Schindler 

Llums i ombres:

En el videoclip de Queen, Bohemian Rhapsody s'utilitzen focus de llum zenital i contrazenital molt tancats per remarcar les ombres i crear contrastos molt durs. En el concert també es juga amb llum molt dura que queda reflexada en el vestuari dels integrans del grup, així també es generen contrastos i es destaquen els músics respecte el fons.

En la seguent escena de Batman veiem un contrast en l'us de la llum entre la que hi ha a l'exterior i les ombres que podem observar a casa del comisari o a la pressor de Gotham. Això es donat intencionadament per exemplificar els contrastos emocionals que hi ha entre Bane, el malfactor que veu com triomfa el seu pla per apoderar-se de la ciutat, el temor del comisari que és acusat i amenaçat  públicament per televisió i els presos de Black Gate plens d'ira que veuen en el triomf de Bane la possibilitat de vengança amb el seu alliberament.

En aquesta altra escena de Batman veiem el diàleg entre els dos enemics, l'home ratpenat i Jocker en una sala d'interrogatori de la policia. La llum blanca i freda de fluorescent i les ombres reforcen la tensió que hi ha entre els dos personatges.

Anàlisi seqüència audiovisual. Moviments de càmera.

Podem veure en aquest anunci de Voll-Damm com la càmera fa un travelling d'acompanyament dels personatges protagonistes des de darrere que ens permet veure com avancen. Observem que aquest recurs ens permet tenir una visió en tercera persona del que veu el personatge col·locant la càmera darrere d'ell i donant sensació de continuïtat amb transicions continues entre cadascun d'ells produint un efecte d'unitat a la història. Aquests recursos, potenciats amb la narració en off i la música, volen llençar un missatge a l'espectador de que és important arriscar-se i tenir un criteri propi.

En aquesta escena del videoclip de Fatboy Slim veiem l'evolució d'un organisme que va canviant i evolucionant al llarg de milions d'anys. En tot el muntatge s'utilitza el travelling lateral i els zooms per donar sensació de moviment i canvi. El la major part del clip el personatge es manté dins del pla i és el fons el que es va movent. També veiem per exemple un zoom fins a un primer pla de la criatura i un travelling de retrocés en el moment en que el peix surt de l'aigua i es converteix en amfibi. Quan el rèptil puja per l'arbre per tal d'atrapar l'insecte veiem com la càmera fa un travelling vertical ascendent i les potes de la bestiola van transformant-se en les d'un simi. En el moment en el que el goril·la es para dalt de la muntanya veiem una transició molt ràpida i de gran recorregut fins a una panoràmica del paisatge desèrtic, a continuació es torna a fer zoom al personatge i continuem amb el mateix ritme l'escena fins a arribar a l'Homo Sapiens on es genera un contrast entre la música que segueix amb el mateix ritme i l'acció que es relentitza fins a acabar quedar-se assegut al banc.

En aquest tràiler de la pel·lícula Trainspotting ens fixarem en dos escenes per veure un altre exemple de moviments de càmera. Primer en la persecució inicial tornem a veure un travelling d'acompanyament desde diferents posicions, frontal amb la càmera davant dels personatges, fixant el moviment dels peus i els objectes que van perdent i en uns instants amb visió en primera persona.

Per altra banda quan el protagonista cau a terra tornem a utilitzar el travelling però aquest cop la funció és més descriptiva de la situació en la que es troba.

En aquesta escena de Nueve Reinas veiem com la càmera va fent transicions entre diferents detalls de situacions que passen al carrer. En cada una d'elles no es manté fixa sinó que podem percebre lleugers moviments per tal de mostrar la inseguretat de les persones que pateixen els petits furts que volen descriure. Això combinat amb el constant transit de persones per davant i per darrere dels personatges que descriuen genera una sensació de dinamisme i inestabilitat a tot el context. 

Anàlisi de seqüència audiovisual. Plans.

En aquesta seqüència podem veure com s'inicia amb un contraplà del personatge protagonista que veu un grup de nois que estan jugant a futbol i amb els que es vol incorporar. a continuació hi veiem un picat de 4 personatges amb samarretes de diferents colors. En aquest el focus d'atenció es centra en el personatge amb la samarreta vermella que indica que no pot jugar al personatge protagonista. Aquest focus d'atenció es veu reforçat amb la posició central del nen de la samarreta vermella i amb el fet que 2 dels altres nens l'estan mirant, mentre que el tercer mira de reull a on se suposa que està el personatge protagonista. A continuació una imatge del protagonista en pla mig per reforçar l'expressió i la samarreta que porta. Seguidament el mateix contra-picat anterior amb el nen de la samarreta vermella indicant que no pot jugar pel fet de portar la samarreta que porta. A continuació el mateix pla mig del protagonista i un primer pla d'un altre nen que s'ho mira amb una mica més de distància i que vol mostrar la seva expressió de sorpresa observant l'escena. Possiblement el director pretén que ens identifiquem amb aquest nen que està veien l'escena des de fora. Seguidament el mateix pla mig amb el protagonista treien-se la samarreta i un primer pla d'una nena que expressa una cara d'alegria pel fet d'intuir que se solucionarà el problema. Altre cop la continuació del pla mig i seguidament uns instants de 2 plans més generals en el que veiem més nens que també es treuen la seva samarreta. Seguidament un pla general amb el detall del pal de la porteria a la dreta en primer pla en el que veiem l'escena dels nens jugant com a desenllaç del vídeo. Per acabar un primeríssim primer pla del pit del protagonista i d'un primer pla de la samarreta que s'ha tret amb l'eslògan a promocionar. Un contra-picat de 3 nens amb el protagonista en primer terme amb la seva samarreta i 2 nens més sense samarreta. L'últim pla és el logotip de l'entitat que fa l'anunci amb el telèfon i la pàgina web.

Competències digitals

Comunicació i interacció educativa II

Autoreflexió sobre en quin grau hem desenvolupat les 5 competències del vídeo.

1. Competència informacional.

Aquesta competència és definida com “el conjunt de competències, habilitats i destreses necessàries per a treballar amb informació, per a saber enunciar un problema d’informació, buscar informació, accedir, gestionar, organitzar-la, analitzar-la, criticar-la, avaluar-la i crear nova informació i difondre-la”. Crec que aquesta competència es desenvolupa en tot treball d’investigació ja que és necessari buscar informació sobre el tema a desenvolupar, saber on buscar la informació adequada, poder crear una opinió sobre aquesta i per tant relacionar-la amb altres informacions per desenvolupar unes conclusions pròpies. Des de les escoles i instituts crec que es treballa en la línea per desenvolupar aquestes competències tot i que no és fins a la universitat on esdevé fonamental per a crear nou coneixement i com diu Adell per a difondre-la a través dels mitjans adequats.

Tot i això crec que encara hi ha la percepció que el coneixement en les institucions formals és massa vegades unidireccional i ens mostra unes relacions de poder entre l’autoritat acadèmica i l’alumne. Per tant algunes vegades no es fonamenta aquesta percepció crítica de l’alumnat i només es pretén que interioritzi uns continguts preestablerts en un programa.

2. Competència tecnològica o informàtica, el maneig de les eines tecnològiques.

Sota la meva experiència personal crec que aquesta competència és desenvolupada en aquells contextos on es disposa de la tecnologia. Per posar un exemple, en les pràctiques que vaig realitzar a un casal de joves amb un gran nombre de població que no havia utilitzat ordinadors amb freqüència, era necessari el desenvolupament de les competències necessàries, entre altres, per a poder redactar un currículum a través d’un processador de text, saber enviar i rebre un correu electrònic o utilitzar les pàgines web per una recerca de feina activa. Aquestes competències en un altre context poblacional de la mateixa edat però sense aquesta manca de coneixements informàtics segurament s’hauria de fer d’una altra manera. És a dir que aquesta competència es basa en el contacte que hagin tingut els subjectes amb la tecnologia i amb les possibilitats d’interactuar que han tingut.

En la pregunta de si són o no són necessaris, crec que depèn del context en el que es trobi el subjecte i de les necessitats que tingui i com aquesta tecnologia pot cobrir-la. És a dir per exemple com a universitaris, el contacte amb els professors per rebre material d’una assignatura concreta fa que sigui imprescindible l’accés a un dispositiu amb connexió a internet per a descarregar i visualitzar aquest material. En canvi una persona que es dedica a la fabricació de material pirotècnic segurament necessitarà un altre tipus de tecnologia més adequada a les seves necessitats.

3. Alfabetitzacions múltiples.

Aquesta competència crec que és bàsica per a l’actual educació. Tenint en compte la mitjana d’hores que ens passem davant estímuls audiovisuals crec que aquesta educació crítica es molt minsa en el sistema actual. Aquest fet fa que el nostre criteri davant aquests estímuls sigui limitat i per tant siguem més manipulables davant aquests medis. Personalment crec que hi ha hagut prou temps per a desenvolupar aquesta competència en el sistema educatiu. Podríem dir que no hi ha hagut interès en desenvolupar-la i per tant caiem en el fet de no ser prou crítics amb els medis audiovisuals.

4. Competència cognitiva genèrica.

Crec que aquesta competència va lligada a l’anterior ja que si no tenim una educació en medis audiovisuals per poder discriminar entre la nombrosa informació que tenim a l’abast difícilment podrem transformar-la en coneixement. Com hem dit anteriorment no hi ha interès en crear espectadors crítics i encara menys en que els mateixos ciutadans siguin autors d’informació. Tot i això cada vegada hi ha més mitjans per a ser-ho.

5. Ciutadania digital.

Aquest aspecte crec que s’hauria de treballar de manera més integral. És a dir la regulació dels espais digitals hauria de ser més precisa en l’apartat de deures i drets ja que sinó caiem en la trampa de no tenir accés a la nostra privacitat en aquests espais. Un exemple clar el trobem en les xarxes socials on qualsevol persona pot aparèixer només pel fet de ser capturat amb una fotografia que es penja a internet sense que aquesta persona l’autoritzi. Crec que és un aspecte que s’hauria de desenvolupar en un futur.


A continuació exposem una entrevista amb Jordi Adell on fa una explicació de la importància de la competència digital.