La web 2.0

Amb l'aparició de la web 2.0 les dinàmiques i lògiques que hi havia anteriorment s'han desmoronat. Ara la direcció de la informació ja no és unicament de dalt cap a baix sinó que, tal com indica Castells, en l'actual societat de la informació les xarxes de comunicació permeten construir informació i coneixement d'una manera molt menys estàtica i la riquesa esdevé un valor que s'ha de potenciar.

En el cas de la web 2.0 hem canviat el paradigma des d'on l'emissor i el receptor de la informació tenien uns rols molt marcats, la simple possibilitat de poder donar opinió a les notícies que hi ha al món o l'extrema facilitat amb la que es pot publicar a internet contingut fa que els fluxes d'informació siguin més dificils de controlar i que serveixi de plataforma per potenciar veus minoritàries que amb aquestes eines tenen unes possibilitats d'arribar a molta gent molt més grans.

Eines com Facebook, Twitter, Youtube, per citar-ne algun exemple, generen possibilitats d'interacció impensables fins ara poden-se generar i difondre continguts per una part molt important del món.

Tot i així no hem d'oblidar que això també genera unes conseqüències menys previstes. La necessitat de dominar aquests recursos fa que es crein noves necessitats en grups d'analfabets digitals que impliquen nous eixos de desigualtat a la societat.