miércoles, 28 de mayo de 2014

Autoavaluació

1. Que he après de l’assignatura?
Crec que ens ha servit per veure com uns recursos que utilitzem constantment poden servir com a eina educativa per treballar els nostres objectius. Hem treballat aspectes del llenguatge audiovisual, aprenentatge col•laboratiu, us de les tecnologies de la informació i la comunicació i com usar-les per millorar l’aprenentatge i el coneixement de la comunitat.

2. Quins temes he treballat més?
Crec que he profunditzat en l’edició de vídeos ja que vaig començar utilitzant el Movie Maker però després vaig descobrir l’Adobe Premiere que donava més possibilitats al treball amb els vídeos.
No havia utilitzat mai cap programa d’edició de vídeo i crec que he après molt en aquest aspecte, crec que els resultats finals han estat ben resolts ja que donen transmeten els missatges que volia exposar en els diferents exercisis.

2. Que destacaries de l’assignatura? 
L’ús de les TIC i les TAC en l’àmbit educatiu és molt important però potser m’ha mancat que la idea de que és un recurs i no un fi en si mateix fos més explícit en el plantejament de les sessions.

3. En que m’han ajudat les classes?
A resoldre dubtes puntuals i fomentar l’aprenentatge col•laboratiu entre els alumnes del seminari. També com un espai per experimentar amb les eines i els recursos i poder comentar les dificultats amb els companys i la professora.

4. Com valores el treball en grup? 
Ha servit per treballar les competències necessàries que s’ha de desenvolupar en tota tasca interprofessional. Crec que hem realitzat una bona feina i ens hem conegut més les nostres dinàmiques de feina.

5. Que he fet molt bé?
Crec que he ajudat en tot allò que ja coneixia als meus companys I que he intentat aportar el màxim de suport a la resta del grup de treball i de classe.

6. Què podria haver fet millor?
Crec que en general he fet una bona feina en el transcurs de l’assignatura tot i que m’hauria agradat profunditzar més el bloc d’emocions.

martes, 27 de mayo de 2014

La web 2.0

Amb l'aparició de la web 2.0 les dinàmiques i lògiques que hi havia anteriorment s'han desmoronat. Ara la direcció de la informació ja no és unicament de dalt cap a baix sinó que, tal com indica Castells, en l'actual societat de la informació les xarxes de comunicació permeten construir informació i coneixement d'una manera molt menys estàtica i la riquesa esdevé un valor que s'ha de potenciar.

En el cas de la web 2.0 hem canviat el paradigma des d'on l'emissor i el receptor de la informació tenien uns rols molt marcats, la simple possibilitat de poder donar opinió a les notícies que hi ha al món o l'extrema facilitat amb la que es pot publicar a internet contingut fa que els fluxes d'informació siguin més dificils de controlar i que serveixi de plataforma per potenciar veus minoritàries que amb aquestes eines tenen unes possibilitats d'arribar a molta gent molt més grans.

Eines com Facebook, Twitter, Youtube, per citar-ne algun exemple, generen possibilitats d'interacció impensables fins ara poden-se generar i difondre continguts per una part molt important del món.

Tot i així no hem d'oblidar que això també genera unes conseqüències menys previstes. La necessitat de dominar aquests recursos fa que es crein noves necessitats en grups d'analfabets digitals que impliquen nous eixos de desigualtat a la societat.



Minut Lumière - La vida universitària

Amb un pla fixe sense cap mena d'edició el minut Lumière pren el nom dels germans que van iniciar l'art del cinema amb el seu muntatge de l'arribada del tren a l'estació de la ciutat. El 28 de desembre de 1895 part del públic que hi havia a la sala van quedar atemoritzats en veure per primer cop unes imatges en moviment d'un tren que s'acostava perillosament a ells.









Us presento el meu minut Lumière. He escollit aquesta escena ja que exemplifica el temps d'estudi entre apunts i fotocòpies que passem per preparar els examens i treballs. És una rutina que ha format part d'aquest any a la universitat i representa part del que significa la vida de l'estudiant.



La vida universitària en 1 minut

Afegeixo aquesta versió del muntatge editat i que dura exactament 1 minut per tal de seguir els critèris donats a l'assignatura. Seguint amb el mateix format que l'anterior entada però encara més accelerat. He escollit aquesta música, versió instrumental del popular tema del joc del Tetris ja que és una bona manera d'exemplificar el que sota el meu punt de vista s'ha convertit la universitat. Encaixar les peces que et donen en un temps determinat i si et despistes treballant o en alguna altra activitat absurda les peces comencen a acumular-se cada cop més depressa fins a haver de tancar la consola i fer qualsevol altre cosa.

La vida universitària - CIE II

Mostra del que significa per mi la vida universitària. Muntatge que pot generar cert desconcert i fins i tot mareig però és just el que m'ha provocat aquest últim any a la facultat. Tal com ens diu la cançó de Fatboy Slim sembla ser que l'important és l'aquí i l'ara, és a dir no importa que és el que et preocupa ni quines altres obligacions tens fora, si no vols allargar aquest període formatiu durant una bona temporada has de seguir el ritme i imposicions que et venen marcats. Reformes en el sistema universitari que donen facilitats a aquells que poden viure sense haver de treballar i que obliguen a aquells que no s'adapten a aquest sistema a haver de marxar.

Per altra banda vull agrair als companys i professors que apareixen al vídeo la seva participació sense els quals no hagués estat possible. Moltes gràcies.





martes, 20 de mayo de 2014

Codi QR

El codi QR (Quick Response Code, codi de resposta ràpida) és un sistema per emmagatzemar informació en una matriu de punts codificada. Ens permet accedir a informació relacionada amb allò que tenim davant.

Per accedir a la informació encriptada és necessari un lector de codis QR instal·lat en un dispositiu que tingui una càmera (mòbil, webcam, etc.). Aquest sistéma té l'avantatge de poder emmagatzemar moltes dades, ser petit i ràpid d'escanejar. 

Actualment es comença a utilitzar en museus o institucions educatives per ampliar informació sobre un tema.

A través d'un generador de codis QR http://es.qr-code-generator.com/ he introduit la direcció del blog i he aconseguit el codi que aquí presento. Si disposeu d'un terminal amb les característiques necessàries el podreu provar.

miércoles, 9 de abril de 2014

Anàlisi del ritme audiovisual

El ritme d'una pel·lícula ve determinat pel director en funció de la varietat i velocitat de les accions que succeeixen. Com veurem en una pel·lícula amb persecucions, baralles i trets, el ritme esdevé trepidant ja que en poca estona passen moltes coses i l'espectador queda absort amb la varietat de recursos amb els que compta James Bond 007.


James Bond. El demà no mor mai


Per altra banda si el que volem és reflexionar sobre el caràcter dels personatges o sobre algun tema que no podem trtactar d'una manera superficial, un ritme més lent permetrà donar temps a l'espectador per captar el missatge que vol transmetre el director. Un exemple d'això el trobem en l'escena entre els músics Tom Waits i Iggy Pop on conversen entre tasses de cafè i cigarretes.


Cafè i cigarretes


SPOILER! Avisats esteu aquells que encara no hageu vist la sèrie Lost (Perdidos) si es que encara hi ha algú que no l'hagi vist.

Aquest últim exemple ens permet veure un canvi de ritme en funció de la situació. En aquest muntatge veiem l'escena dividida de diferents punts de vista que segueixen el mateix ordre cronològic. Veiem com una situació tranquil·la i amb un ritme més aviat lent passa a causa de l'accident d'avió i d'allò que l'ha provocat, a esdevenir en un ritme trepidant que desencadenarà l'acció de tota la sèrie.


Lost (Perdidos)