Anàlisi de seqüència audiovisual. Plans.

En aquesta seqüència podem veure com s'inicia amb un contraplà del personatge protagonista que veu un grup de nois que estan jugant a futbol i amb els que es vol incorporar. a continuació hi veiem un picat de 4 personatges amb samarretes de diferents colors. En aquest el focus d'atenció es centra en el personatge amb la samarreta vermella que indica que no pot jugar al personatge protagonista. Aquest focus d'atenció es veu reforçat amb la posició central del nen de la samarreta vermella i amb el fet que 2 dels altres nens l'estan mirant, mentre que el tercer mira de reull a on se suposa que està el personatge protagonista. A continuació una imatge del protagonista en pla mig per reforçar l'expressió i la samarreta que porta. Seguidament el mateix contra-picat anterior amb el nen de la samarreta vermella indicant que no pot jugar pel fet de portar la samarreta que porta. A continuació el mateix pla mig del protagonista i un primer pla d'un altre nen que s'ho mira amb una mica més de distància i que vol mostrar la seva expressió de sorpresa observant l'escena. Possiblement el director pretén que ens identifiquem amb aquest nen que està veien l'escena des de fora. Seguidament el mateix pla mig amb el protagonista treien-se la samarreta i un primer pla d'una nena que expressa una cara d'alegria pel fet d'intuir que se solucionarà el problema. Altre cop la continuació del pla mig i seguidament uns instants de 2 plans més generals en el que veiem més nens que també es treuen la seva samarreta. Seguidament un pla general amb el detall del pal de la porteria a la dreta en primer pla en el que veiem l'escena dels nens jugant com a desenllaç del vídeo. Per acabar un primeríssim primer pla del pit del protagonista i d'un primer pla de la samarreta que s'ha tret amb l'eslògan a promocionar. Un contra-picat de 3 nens amb el protagonista en primer terme amb la seva samarreta i 2 nens més sense samarreta. L'últim pla és el logotip de l'entitat que fa l'anunci amb el telèfon i la pàgina web.

Competències digitals

Comunicació i interacció educativa II

Autoreflexió sobre en quin grau hem desenvolupat les 5 competències del vídeo.

1. Competència informacional.

Aquesta competència és definida com “el conjunt de competències, habilitats i destreses necessàries per a treballar amb informació, per a saber enunciar un problema d’informació, buscar informació, accedir, gestionar, organitzar-la, analitzar-la, criticar-la, avaluar-la i crear nova informació i difondre-la”. Crec que aquesta competència es desenvolupa en tot treball d’investigació ja que és necessari buscar informació sobre el tema a desenvolupar, saber on buscar la informació adequada, poder crear una opinió sobre aquesta i per tant relacionar-la amb altres informacions per desenvolupar unes conclusions pròpies. Des de les escoles i instituts crec que es treballa en la línea per desenvolupar aquestes competències tot i que no és fins a la universitat on esdevé fonamental per a crear nou coneixement i com diu Adell per a difondre-la a través dels mitjans adequats.

Tot i això crec que encara hi ha la percepció que el coneixement en les institucions formals és massa vegades unidireccional i ens mostra unes relacions de poder entre l’autoritat acadèmica i l’alumne. Per tant algunes vegades no es fonamenta aquesta percepció crítica de l’alumnat i només es pretén que interioritzi uns continguts preestablerts en un programa.

2. Competència tecnològica o informàtica, el maneig de les eines tecnològiques.

Sota la meva experiència personal crec que aquesta competència és desenvolupada en aquells contextos on es disposa de la tecnologia. Per posar un exemple, en les pràctiques que vaig realitzar a un casal de joves amb un gran nombre de població que no havia utilitzat ordinadors amb freqüència, era necessari el desenvolupament de les competències necessàries, entre altres, per a poder redactar un currículum a través d’un processador de text, saber enviar i rebre un correu electrònic o utilitzar les pàgines web per una recerca de feina activa. Aquestes competències en un altre context poblacional de la mateixa edat però sense aquesta manca de coneixements informàtics segurament s’hauria de fer d’una altra manera. És a dir que aquesta competència es basa en el contacte que hagin tingut els subjectes amb la tecnologia i amb les possibilitats d’interactuar que han tingut.

En la pregunta de si són o no són necessaris, crec que depèn del context en el que es trobi el subjecte i de les necessitats que tingui i com aquesta tecnologia pot cobrir-la. És a dir per exemple com a universitaris, el contacte amb els professors per rebre material d’una assignatura concreta fa que sigui imprescindible l’accés a un dispositiu amb connexió a internet per a descarregar i visualitzar aquest material. En canvi una persona que es dedica a la fabricació de material pirotècnic segurament necessitarà un altre tipus de tecnologia més adequada a les seves necessitats.

3. Alfabetitzacions múltiples.

Aquesta competència crec que és bàsica per a l’actual educació. Tenint en compte la mitjana d’hores que ens passem davant estímuls audiovisuals crec que aquesta educació crítica es molt minsa en el sistema actual. Aquest fet fa que el nostre criteri davant aquests estímuls sigui limitat i per tant siguem més manipulables davant aquests medis. Personalment crec que hi ha hagut prou temps per a desenvolupar aquesta competència en el sistema educatiu. Podríem dir que no hi ha hagut interès en desenvolupar-la i per tant caiem en el fet de no ser prou crítics amb els medis audiovisuals.

4. Competència cognitiva genèrica.

Crec que aquesta competència va lligada a l’anterior ja que si no tenim una educació en medis audiovisuals per poder discriminar entre la nombrosa informació que tenim a l’abast difícilment podrem transformar-la en coneixement. Com hem dit anteriorment no hi ha interès en crear espectadors crítics i encara menys en que els mateixos ciutadans siguin autors d’informació. Tot i això cada vegada hi ha més mitjans per a ser-ho.

5. Ciutadania digital.

Aquest aspecte crec que s’hauria de treballar de manera més integral. És a dir la regulació dels espais digitals hauria de ser més precisa en l’apartat de deures i drets ja que sinó caiem en la trampa de no tenir accés a la nostra privacitat en aquests espais. Un exemple clar el trobem en les xarxes socials on qualsevol persona pot aparèixer només pel fet de ser capturat amb una fotografia que es penja a internet sense que aquesta persona l’autoritzi. Crec que és un aspecte que s’hauria de desenvolupar en un futur.


A continuació exposem una entrevista amb Jordi Adell on fa una explicació de la importància de la competència digital.